La Societat Catalana d'Història Cultural neix el 2021 com un centre privat d'estudis avançats i recerca en ciències humanes i socials que, d'entrada, gestiona el llegat inteŀlectual del Dr. Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012) en els àmbits de la cultura romànica medieval, l'etnopoètica i la història de la tipografia i que, de resultes, centra l'atenció, d'una banda, en l'estudi de la cultura literària a la Catalanofonia en el decurs del temps i, d'una altra, en la promoció de la cultura lectora en l'educació reglada i en l'educació al llarg de la vida. Per estructurar aquests interessos, constitueix cinc grups de recerca: «Fonts filològiques per a l'estudi interdisciplinari de texts singulars a la Romània medieval» (FEITS), «Ciència, tècnica i progrés a l'Europa moderna» (CITEPREM), «Expressions literàries europees a la Catalanofonia contemporània» (ELEUCAT), «Traduccions bíbliques catalanes en perspectiva europea» (TRABICAT) i «Aprenentatge i educació a Catalunya amb mirada europea» (APRECAT).
En arribar l'estiu, les vacances, amb els seus ritmes calmosos, brinden l'oportunitat de proposar unes quantes iniciatives inèdites perquè el personal docent no universitari perfeccioni les capacitats professionals a cop de combinar la renovació dels coneixements científics amb la conversió dels sabers didàctics en uns espais principalment pensats per millorar tant la pràctica educativa com la qualitat pedagògica d'una manera general. En síntesi, les múltiples transformacions socials, habitualment esdevingudes per causa de les sorprenents innovacions tecnològiques, demanden que l'escola en conjunt trobi la manera de respondre a la complexitat sorgida de sumar la desigualtat i la singularitat i que ho faci amb la destresa, la flexibilitat i la soŀlicitud idònies per garantir la cura de la diversitat i, al cap darrer, la universalitat de la formació. En paraŀlel, obliguen que l'escola catalana encari la preocupació suscitada arran de constatar la minva de l'ús de la llengua pròpia sobretot entre el jovent.
Des del respecte que l'escola d'estiu és una institució no sols tradicional sinó també prestigiosa a casa nostra, la Societat Catalana d'Història Cultural ofereix un programa formatiu al personal docent no universitari precisament durant els mesos de juliol i agost. De primera intenció, el compon amb un interès per acostar les conclusions de les accions dels grups de recerca sempre en la lògica de la divulgació i la transferència del coneixement útil. A més a més, l'enllesteix amb un compromís per apuntalar l'educació com l'agent capaç de generar talent humà —i, de retruc, de procurar benestar íntim, projecció particular, bagatge cultural i cohesió social— d'una forma sòlida. En últim terme, el promou amb un anhel per contribuir al millorament del sistema educatiu, d'un costat, a partir d'estimular l'educació lingüística, la cultura literària, la cultura lectora, l'educació literària, l'educació científica i el currículum competencial i, d'un altre, a força d'emparar la transversalitat de la saviesa i l'intercanvi de l'experiència.